horari de taquilles per setmana santa

Les taquilles del Teatre Auditori romandran tancades del divendres 29 de març fins al dilluns 1 d’abril, ambdós dies inclosos. Recordeu que sempre podeu comprar entrades a les webs www.escenagran.cat i www.teatreauditoridegranollers.cat

MÉS INFORMACIÓ

×

La Calavera de Connemara

26.02.2018

En la fina línia entre la vida i la mort, entre la comèdia i la tragèdia

Carme Fernández Villabol

La trama té lloc a la Irlanda rural i catòlica, on quatre personatges solitaris es vinculen mitjançant un cinquè personatge, absent a l’obra, ja que és morta. Es tracta de la dona del protagonista, en Mick, interpretat per en Pol López.  En Mick, un personatge derrotat i alcohòlic i amb una ambigüitat en la que es centra el nucli de la trama. A ell es sumen un adolescent passat de voltes, interpretat per l’Oriol Pla, una solterona catòlica i conservadora, antiga amiga de la morta, interpretat per la Marta Millà i un policia que, com no té res més a fer, pretén aclarir si la mort de la dona d’en Mick va ser simplement un accident. Aquest personatge és interpretat per Xavier Sáez.

En un entorn idíl·lic de la verda Irlanda, on teòricament tothom podria viure molt tranquil, passen coses que no són del tot clares i en Mick, que s’encarrega de desenterrar els morts del cementiri per deixar-ne lloc als nous, tard o d’hora haurà d’enfrontar el que amaga submergit en alcohol.

L’obra és un mena de tragicomèdia, embolcallada en una espiral de comicitat que porta els personatges a la bogeria i l’absurd més extrem, que ens parla de la necessitat que tenim els humans d’estar vinculats. Els quatre personatges, tots ells perdedors, miserables i amb poques aspiracions viuen en un món endogàmic on la única cosa que es pot fer es viure de les especulacions i les xafarderies que es donen en un entorn tan empobrit. Però ni que sigui això els manté vius, pendents els uns dels altres. Fins que no arriba la mort són vius però, al cap i a la fi, és la mort la que els dona motius per seguir endavant.

Les bones crítiques que aquesta obra havia tingut quan va ser representada a Barcelona, estan del tot justificades. Sobretot per veure en escena a dos actors que són dos monstres de la interpretació: En Pol López i en Oriol Pla.

Cal dir que ells són  amb el cor de l’obra que batega a mil pulsacions. El treball corporal és excel·lent però a més a més porten la bogeria dels personatges a un nivell que resulta hilarant. No és fàcil prendre-li la mida al to de l’obra ja que, com ells molt bé van dir  a la xerrada post-funció, “se’ls pot anar l’olla” i resultar massa estrident. En alguns moments concrets m’ho va semblar sobretot perquè costava d’entendre’ls, però en general em va semblar un treball excel·lent.

A en Pol, que hem seguit en tots els treballs que fa és particularment brillant. Des del primer moment el seu treball es impecable. Com pot ser que sent tan fràgil i petit com sembla, pugui posar-se a la pell de tants i tants personatges diferents i fer-los tots amb una credibilitat espectacular? Tant és si fa d’adolescent amb la síndrome d’Asperger,  com del príncep Hamlet, com de ingenu promès als Feréstecs, com algun personatge estripat del programa POLONIA, tant li és tragèdia com comèdia, com clown... en Pol sempre ho fa bé.  I espereu a veure’l a Sopa de pollastre amb ordi, l’obra que recentment s’ha estrenat.

A l’Oriol el vam descobrir a Argentona dins del festival “SENSE PORTES” interpretant BE GOD IS  i de seguida ens vam adonar que faria carrera, com després s’ha demostrat.  El vam tornar a veure al monòleg Ragazzo, a les pel·lícules Truman i Incerta Glòria  i, ara, a La Calavera... Dona gust veure com s’hi llença a fer treballs tan diferents amb coratge i ganes d’aprendre l’ofici.

Crec que tothom queda bocabadat amb la facilitat que té per expressar-se amb el cos, qualsevol mínim gest és com una pinzellada en un quadre que, finalment i després de tants traços, resulta una veritable obra d’art. Hi ha una cosa que penso que ha de vigilar i és la veu, a vegades resulta massa estrident i la seva dicció no és del tot clara. És un actor ple d’energia i en aquesta obra, sota el meu parer, hi ha moments que li és difícil regular-la. 

Per últim cal afegir que anar al Teatre Auditori de Granollers és un plaer ja que ens resulta més proper, tenen un magnífic servei de bar, on per un preu molt econòmic pots picar alguna cosa abans d’entrar a veure la funció. El personal de sala t’atén molt amablement i l’espai té una bona visibilitat i sonoritat. El que diríem “Teatre de proximitat” en tots els sentits.

NotíciesVeure'n més