Cavalleria Rusticana i Pagliacci

L’Associació Amics de l’Òpera de Sabadell, amb Santiago Serrate com a director d’orquestra i Daniel Gil, com a director del cor, presenten Cavalleria rusticana de Pietro Mascagni i Pagliacci de Ruggero Leoncavallo, en què les vides comunes són tan tràgiques com la dels reis i l'honor tacat només pot rentar-se amb sang. Dues grans òperes en una sola representació al Teatre Auditori de Granollers amb l’acompanyament de l’Orquestra Simfònica del Vallès.

Cavalleria rusticana és una de les òperes més populars del verisme, estrenada l’any 1890 al Teatre Constanzi de Roma. Un melodrama en un acte amb música de Pietro Mascagni i llibret en italià de Giovanni Targioni-Tozzetti i Guido Menasci, basat en un relat del novel·lista Giovanni Verga. L’argument gira entorn al descobriment de la relació entre Turiddu -el marit de Santuzza- i Lola -la dona d’Alfio, una revelació que tenyeix de vermell la celebració de Pasqua de Resurrecció en un llogaret de Sicília. Aquest és l’argument de l’òpera de Mascagni, que beu de fonts literàries i propugna el realisme en les seves trames argumentals. Considerada la 27a de les 100 òperes més representades de 2005 a 2010.

Pagliacci és l’òpera de Leoncavallo, amb llibret del mateix autor, que mostra com el límit entre la realitat i la ficció desapareix quan Canio, el líder d'un grup d'actors, assassina la seva dona infidel, Nedda, sobre l'escenari. L’òpera es va estrenar a Milà el 21 de maig de 1982 i al Gran Teatre del Liceu el 25 de gener de 1895. El pròleg de Pagliacci constitueix un veritable manifest del verisme musical, que pretenia convertir l'òpera en un abrupte «fragment de vida» extret de la realitat social més dura, en contraposició als excessos dels romàntics. Pagliacci mostra el tràgic desenllaç d'un conflicte sexual. L'acció –inspirada en un fet real que hagué de jutjar, com a magistrat, el pare de Leoncavallo– se situa entre uns còmics ambulants que actuen en un poble de Calàbria, el dia de la Mare de Déu d'Agost.