Producció Nacional de Dansa

El panorama creatiu de la dansa catalana ofereix una gran riquesa i diversitat de companyies i creadors que gaudeixen de reconeixement nacional i internacional; alhora, el país té una bona xarxa de teatres municipals i equipaments escènics de qualitat.

Per tal de visibilitzar, compartir i apropar a públics més amplis els creadors del país, el Pla d’Impuls a la Dansa de la Generalitat de Catalunya -amb la complicitat dels equipaments escènics municipals i del Mercat de les Flors de Barcelona- acorda produir aquesta peça de gran format escènic i fer-ne expansió als teatres municipals del territori, entre ells, el Teatre Auditori de Granollers.

La Producció Nacional de Dansa presenta, doncs, un programa doble de la mà dels coreògrafs Roser López Espinosa (amb L’estol) i Thomas Noone (amb Many), els quals van ser escollits per concurs públic d’entre vuit projectes presentats.

L’estol pren com a partida el viatge de migració de les aus i el desig de volar, un imaginari que la coreógrafa, López Espinosa, inicia amb Lowland, un duet d’alta fisicalitat estrenat al 2013 al Mercat de les Flors, i que amb L'estol porta a peça de gran format. Se centra en l’entramat de cossos i de complicitats possibles dins del grup per avançar plegats i aconseguir un objectiu comú: volar a través d’immensos paisatges. Es tracta d’un viatge en grup que ens parla de l’animalitat del cos i del moviment, de l’esforç i la resistència, la bellesa i l’esperit de llibertat. Un paisatge fet de complicitats i de treball en equip per resistir la travessa i els seus obstacles. Un imaginari ple de llum i vitalitat, amb fisicalitat forta i alhora plena de delicadesa. Un joc d’enginy per desplegar les pròpies ales.

Many, per la seva part, és una peça abstracta  on la narrativa sorgeix del mateix moviment i organització del grup. El fil conductor és la dinàmica del moviment i la música, que porta a l’espectador des del principi fins al final. La temàtica se centra en l’individu versus el grup, quan lluitem per a destacar o intentem desaparèixer entre la massa. La paradoxa de voler ser individu però no voler patir la vulnerabilitat de l’ésser solitari, o agonitzar entre l’homogeneïtat per beneficiar-se de l’anonimat del grup. La música, la signa Philip Sheppherd, destacat compositor que ha creat i interpretat nombroses bandes sonores como ara la de Sacred Monsters d’Akhram Khan i Sylvie Guillem.