Plou Foc

Dues columnes de nens fugen de dues ciutats en guerra. Un grup fuig de la ciutat groga, que està sent bombardejada pels «monstres verds». Els altres fugen de la ciutat verda, que està sent bombardejada pels «monstres grocs». Ja fa dies que caminen sense rumb, cada grup per la seva banda. Fins que una nit arrenca a ploure i necessiten trobar sostre.Tots dos grups, el verd i el groc, es veuen obligats a passar la nit sota el mateix sostre, un edifici abandonat que alguns creuen recordar que es tracta d’una escola. Els nens de tots dos grups hauran d’aprendre a sobreposar-se a allò que els adults els han dit dels «monstres» del bàndol oposat.

En un primer moment, la supervivència més bàsica («què menjar») fa que les tensions s’hagin de deixar de banda, però finalment, al llarg d’aquesta convivència forçada, acabaran entenent que tot el que els havien explicat els adults era un engany, i seran capaços d’imaginar un futur on els nens dels dos colors poden ser amics i dur vides allunyades de les bombes; és a dir, de ser simplement nens.

Tanmateix, quan arriba el matí, veuen un escamot d’avions que s’acosta cap al seu refugi. Per un moment creuen que els venen a rescatar, però l’estol d’avions bombardeja l’edifici abandonat on els nens han passat la nit. Els nens, que ja són experts en l’art del refugi, aconsegueixen sobreviure, i quan reprenen el camí a la cerca d’un lloc on poder viure ho fan conjuntament, encomanant-se a la bondat i a la responsabilitat dels adults que els vulguin acollir en una ciutat segura.

Amb aquest colpidor argument es presenta Plou Foc, una reflexió sobre la guerra des dels ulls dels infants de la mà de l’Orquestra de Cambra de Granollers, Veus – Cor Infantil Amics de la Unió i les escoles de la ciutat.