Com menja un caníbal

La Dora arriba a la Barcelona gris dels anys 50 i aconsegueix trobar un racó de pau, el “Garito”, un espai oníric i fantàstic on tothom qui hi arriba ho fa sense voler i preferiria no ser-hi, però on tothom s’hi sent a gust: l’univers dels fràgils. O potser no, potser no són fràgils i potser el Garito no existeix, i només és la forma com la Dora explica la seva vida, carregada de màgia i de crua realitat, ara que aquesta està a punt d’acabar-se.

Com menja un caníbal és la vida d’una somiadora que ens explica en primera persona i amb una imaginació desbordant com va ser la seva vida, de la mateixa manera que Roberto Benigni explica al seu fill la realitat dels camps de concentració a la pel·lícula La vita é bella. Com menja un caníbal és la vida de la Dora i la dels qui la van envoltar, com el seu germà Luís, una persona amb discapacitat intel·lectual a qui descobrirà un món de fantasia carregat de realitat i dificultats. 

Una història sobre el que ens fa humans, explicada a través de la poesia visual, el circ, la paraula i el moviment