Lo cant de les ànimes mudes

En el si de dues famílies rurals catalanes que acumulaven anys de disputes i baralles per les terres, germina la llavor d’un nou amor entre l’hereu i la pubilla de cada casa que podria capgirar aquesta situació.
Malgrat tot, la pressió de la història familiar fa que els nostres protagonistes deixin escapar els anys sense dirigir-se poca cosa més que alguna llambregada vergonyosa que, irònicament, fa florir amb més força aquest sentiment que ni el distanciament pel servei militar de l’hereu o pel casament de la pubilla aconsegueixen fer minvar i que els acompanyarà en secret fins a la tardor de les seves vides.

un musical ple d'amor impossible

La companyia diu...
"La llavor del projecte comença a germinar quan el compositor Ismael Dueñas topa amb la reedició del poemari Lo cant dels mesos (1901), de la mà d’Enric Casasses, i decideix musicar-ne els poemes creant una “joguina musical"."És aleshores quan Jordi Vila s’endinsa en el recull de contes Ombrívoles (1904) fins a arribar al conte Ànimes mudes de Caterina Albert i Paradís (Víctor Català). Aquestes dues peces –incloses en els primers anys del modernisme català– conflueixen fins a formar la dramatúrgia final del nostre projecte: Lo cant de les ànimes mudes, una finestra des d’on apreciar la roda de tota una vida a través dels dotze mesos del’any….".