Anímic (Tiger Menja Zebra i Catástrofe Club)

El nou disc d’Anímic, Skin, és un canvi, una floreta, una transformació, una oportunitat d’or per renovar vots de fidelitat amb una formació capaç de trencar la baralla. El més fàcil seria dir que s´han passat a l´electrònica i que ja no queda res dels Anímic com a grup que ens imaginem tocant en el clar lluminós d´un bosc…però això seria simplificar massa les coses. En els últims dos àlbums, la banda ja ens havia convidat a endisnser-nos en les parts més fosques del bosc, i a Skin, segueixen explorant aquestes mateixes ombres, però amb una llanterna que emet una llum nova i sorprenent.

Tiger Menja Zebra

Els discos de Tiger Menja Zebra no són dels que entren a la primera. La seva música pot resultar en ocasions incòmoda i difícil de digerir. I són precisament aquesta mena de detalls els que fan de la banda de Granollers un dels projectes més fascinants del panorama musical contemporani. Una entitat en si mateixa que ha fet del risc la seva principal virtut i ha sabut canalitzar a través dels seus àlbums tota la incertesa, la foscor i la violència estructural dels temps que ens ha tocat viure.

Catástrofe Club

Música de trinxera per a un món sense revolucions. Així es presenta Catastrofe Club, un combo tan eclèctic com inclassificable. Una cocteleria de sons on el pop independent va de la mà amb l’electrònica i les formes més atrevides del rock es tenyeixen de versos punyents. I la nova aventura de Josep Maria Herrera i David Molina, dos veterans de l’escena vallesana que acumulen anys de militància i servei en formacions com Diluvi, Eclipse o Uri Gheller y los Cucharas. “Galletas” (2014, La Cúpula Music) és el seu primer disc.