Encara hi ha algú al bosc

Comprar
Des de
12 €
DURADA:  95 minuts
Dissabte 20 de febrer | 19:30 h

Preus
25€ Zona A
12€ Zona B
12,50€ #SecretJove

Abonaments
3-4 espectacles: 20€
5-7 espectacles: 18,75€
+8 espectacles: 17,50€

FITXA ARTÍSTICA:
Dramatúrgia: Anna Maria Ricart Codina
Investigació i documentació: Teresa Turiera-Puigbò Bergadà
Direcció: Joan Arqué Solà
Intèrprets: Ariadna Gil (Nevenka) Montse Esteve (Milica) Òscar Muñoz (Dusko, Eric) Magda Puig (Lejla) Judit Farrés (Meliha, Ajna) Erol Ileri (Alen, soldat serbi) Pep Pascual
Moviment i ajudant de direcció: Carla Tovías
Música: Judit Farrés, Pep Pascual i Erol Ileri
Vídeo: Erol Ileri Llordella i Tyler Franta
Disseny escenografia: Xesca Salvà
Construcció escenografia: Jorba-Miró
Disseny vestuari: Rosa Lugo
Disseny il·luminació: Sylvia Kuchinow

Sala Gran

Encara hi ha algú al bosc
Encara hi ha algú al bosc
Encara hi ha algú al bosc
Encara hi ha algú al bosc
Encara hi ha algú al bosc
Encara hi ha algú al bosc
Encara hi ha algú al bosc
Encara hi ha algú al bosc
Encara hi ha algú al bosc
Encara hi ha algú al bosc
Encara hi ha algú al bosc
Encara hi ha algú al bosc

Encara hi ha algú al bosc és només una part d’un gran projecte (obra de teatre, documental i instal·lació fotogràfica) de l’equip de Cultura i Conflicte. Un minuciós treball de recerca i de creació escènica a partir de diversos viatges a Bòsnia i Hercegovina per donar veu a les dones víctimes d’aquest conflicte, i als fills i filles nascuts de les violacions que van patir. Una obra de teatre que també parla de la doble realitat del 1992: mentre l’horror ocorria a la mateixa Europa, Bar-celona celebrava els Jocs Olímpics

En paraules del director

Malgrat la duresa, aquesta també serà una obra plena d’esperança i de fe. Entenc que parlar de fe soni una mica estrany, quan hi ha hagut també alguna cosa d’interreligiós en el conflicte. Però, quan parlo de fe, parlo de creure en les per-sones, sobretot en elles i en la seva causa. Elles, que tenen noms i cognoms concrets; elles, que narren històries increïbles que ni el millor guionista seria capaç d’inventar; elles, que ja no es consi-deren víctimes sinó supervivents; elles, que han modificat tant el nostre punt de vista com el punt de partida.

En paraules de la dramaturga

I ella, a qui estàvem gravant al bosc que rodeja casa seva, ens va dir: “Tinc la sensació que encara hi ha algú aquí dins.” La Ne-venka és una de les dones amb qui hem parlat. És croata i va ser violada per un militar serbi. Però també hi ha la Milica, una dona sèrbia violada per militars croates. O la Meliha, una dona musul-mana que... No importa el bàndol on les va col·locar la guerra, no importa el seu origen o la seva religió; a la guerra de Bòsnia moltes dones van ser violades per militars de les tropes “enemigues”. Tots van utilitzar el cos de les dones com a arma de guerra.

El 1992 elles vivien una guerra que nosaltres narràvem a través de la ràdio com si Bòsnia fos a l’altra banda del món i no al cor d’Eu-ropa, com si Sarajevo no estigués a dues hores d’avió de Barce-lona. El 1995 vam informar sobre els Acords de Dayton i la guerra es va acabar, per a nosaltres. Per a elles, encara hi ha algú al bosc.

El relat de les supervivents de dones violades a la guerra dels Balcans com a estratègia de neteja ètnica.

Dissabte
20
feb
Des de
12 €
Comprar