Les taquillesdel Teatre Auditori de Granollers (punt de venda d'Escena grAn) romandran tancades del 16 de juliol al 2 de setembre (ambdós dies inclosos).
El Punt d'Informació de Roca Umbert romandrà tancat de l'1 al 21 d'agost (ambdós dies inclosos).
Les taquilles del Teatre Auditori Can Palots romandran tancades del 20 de juliol al 31 d'agost (ambdós dies inclosos). Les taquilles del Teatre Auditori de Bellavista romandran tancades de l'1 al 31 d'agost (ambdós dies inclosos).
Fitxa artística:
Direccio i interpretacio: Júlia Barbany
Espai sonor: Pol Clusella
Escenografia i disseny de llums: Oriol Corral
Co-produccio: Festival TNT, Antic Teatre Espai de Creació i La Infinita de l’Hospitalet
Diversión obligatoria es troba en un espai oníric en el qual l’humor s’ha trencat; l’estructura de l’acudit s’ha vist alterada; i les paraules, sons i moviments experimenten espasmes irregulars. La broma, el truc, l’acrobàcia... S’interrompen i queden suspeses en un estat liminal entre el que ha estat i el que hauria d’haver estat... En aquest món fantasmagòric, un personatge lluita entre la depressió i la diversió.
Partint d’una investigació sobre l’humor, el títol fa referència al terme empresarial “mandatory fun”, utilitzat majoritàriament als Estats Units. Es tracta d’una estratègia que suposadament millora el rendiment d’una empresa a partir d’activitats que evoquen una pretesa i espontània diversió entre els treballadors. En el moment en què passar-ho bé es converteix en una obligació, en què l’humor es revela com una estratègia econòmica i els cossos ballen carregant el pes de la humiliació, podem dir que allò divertit, allò intrínsecament humorístic perd tot sentit i s’instal·la una estranyesa que fa que esdevingui terrorífic.
Al cap i a la fi, el “mandatory fun” esdevé un retrat fidel d’una generació deprimida que es manté en l’autoparodia com a estratègia de supervivència. Els mems, el post humor o l’absurditat que anys enrere Beckett ja va anticipar, configuren un panorama desolador que ens fa adonar del fet ridícul de la nostra existència i la converteix en una eterna broma. Ens trobem, per tant, en la dictadura de l’humor.
Darrera producció de la granollerina i artista convidada del Teatre, Júlia Barbany