Granollers estrena ‘Flordeneu, l’última fada del Canigó’, la primera òpera comunitària de la ciutat
19.02.2026
Dossier de premsa
El projecte fa un pas endavant i converteix la tradicional Òpera Infantil en una experiència col·lectiva i inclusiva de ciutat.
El Teatre Auditori de Granollers, juntament amb un grup motor multidisciplinari, ha liderat el projecte que veurà la llum a les funcions finals de dissabte 21 de març i diumenge 22 de març.
Avui s’ha presentat en roda de premsa al Teatre Auditori de Granollers el projecte d’òpera comunitària Flordeneu, l’última fada del Canigó, una obra de nova creació escrita per Martí Carreras Almar i inspirada en el poema Canigó de Jacint Verdaguer. Les funcions tindran lloc el dissabte 21 de març, a les 18 h, i el diumenge 22 de març, a les 18 h, a la Sala Gran del Teatre Auditori de Granollers. També hi haurà funcions escolars els dies 23 i 24 de març al matí, així com una sèrie d’activitats paral·leles a l’espectacle, entre les quals destaca un taller obert de reciclatge exprés i les presentacions prèvies a cada funció.
A la roda de premsa hi han participat, en representació dels múltiples col·lectius i professionals implicats en el projecte, Tracy Sirés, directora del Teatre Auditori de Granollers, que ha obert l’acte; Anna Maimir, tècnica de projectes de mediació del mateix equipament; Martí Carreras, autor del llibret i la música; Marta G. Otín, directora escènica; Laia Larrosa, professora de música de l’Escola Ponent; i l’artista Helena Pielias de FRAU recerques visuals, vinculada al procés de creació de l’escenografia. L’acte l’ha tancat l’alcaldessa de Granollers, Alba Barnusell.
El projecte, cal remarcar, compta amb el suport de l’empresa Grifols, una col·laboració clau que ha fet possible reforçar la dimensió comunitària i ampliar l’abast social i educatiu del projecte.
I és que, més enllà de l’estrena artística, aquesta producció representa un moment clau en la trajectòria del projecte: és la primera vegada que el Teatre Auditori impulsa una òpera comunitària, un pas que amplia i transforma el model d’Òpera Infantil que durant més de divuit anys ha arrelat a la ciutat.
Un projecte que posa la creació al centre de la comunitat
Flordeneu no és només un espectacle; és un procés col·lectiu que ha implicat més de 200 persones i múltiples institucions i entitats culturals, educatives i socials.
El projecte neix de la voluntat d’entendre l’accés i la participació cultural com a drets bàsics, i de concebre el teatre com un espai de trobada, aprenentatge i transformació.
La iniciativa ha estat articulada a través d’un grup motor multidisciplinari que integra el Teatre Auditori de Granollers, l’Orquestra de Cambra de Granollers, la Societat Coral Amics de la Unió, Arsènic Espai de Creació, l’Associació Cultural de Granollers i l’Escola Ponent, i que ha teixit aliances amb altres centres educatius i col·lectius de la ciutat.
La dimensió musical de Flordeneu és un dels grans pilars del projecte. Amb música original de Martí Carreras, l’òpera reuneix tres cors que dialoguen i es complementen a l’escenari. D’una banda, el Cor Infantil Amics de la Unió – Veus, dirigit per Josep Vila Jover, aporta l’experiència i la qualitat d’un cor expert amb una trajectòria consolidada i reconeguda. S’hi sumen els Petits Cantors Amics de la Unió, sota la direcció de Guifré Canadell i Maria Illa, i el cor dels alumnes de l’Escola Ponent de Granollers, amb la professora de música Laia Larrosa, integrant així la formació musical d’alt nivell amb el treball educatiu i comunitari. L’òpera compta, com és habitual, amb l’acompanyament de l’Orquestra de Cambra de Granollers, dirigida per Corrado Bolsi, que garanteix una base musical sòlida i d’excel·lència per a una producció que combina exigència artística i participació col·lectiva.
Els nens i nenes de l’Escola Ponent, peça clau del projecte
Els infants de l’Escola Ponent han participat actívament com a cos de veus de l’òpera, integrant els assajos dins del seu projecte educatiu i treballant setmanalment tant a l’aula com al Teatre Auditori.
El procés no s’ha limitat a l’aprenentatge musical, sinó que ha incorporat el treball expressiu, corporal i emocional, reforçant valors com la cooperació, l’escolta i el compromís col·lectiu.
El CEE Montserrat Montero ha creat el cartell de l’òpera
Paral·lelament, l’alumnat del Centre d’Educació Especial Montserrat Montero ha liderat el procés de creació de la imatge del cartell, juntament amb l’artista visual Òscar Moya, desenvolupant un treball basat en els imaginaris de Flordeneu —les fades, el Canigó, el món natural— i posant en valor la diversitat expressiva i la creativitat espontània.
Aquesta participació ha situat l’alumnat no només com a públic potencial, sinó com a creador actiu i visible del projecte.
El vestuari i l’escenografia neixen també de processos compartits: el Celestí Bellera amb Anna Estany i els joves de Dimas amb FRAU recerques visuals
El vestuari de l’òpera serà cocreat per l’alumnat de Batxillerat Artístic i Escènic de l’Institut Celestí Bellera, en col·laboració amb l’artista Anna Estany. El procés combina sessions al centre educatiu i al taller de l’artista, convertint l’òpera en un espai real d’aprenentatge professional i de corresponsabilitat creativa.
L’escenografia, d’altra banda, s’està treballant amb la parella artística FRAU recerques visuals i els joves del projecte Més Oportunitats de l’entitat Dimas, vinculats a itineraris d’inserció sociolaboral per a persones migrades. El treball integrarà competències tècniques, creativitat i experiència vital, fent de l’escenari un espai també de reconeixement i inclusió.
A més, la Taula de Programació Jove i la Crida Edison han participat en un procés de relat i documentació del projecte, aportant la seva mirada i produint continguts que amplien la narrativa de l’òpera més enllà de l’escenari.
Un cant a la pau, la memòria i la natura
Flordeneu, l’última fada del Canigó és una òpera simbòlica que, inspirada en l’univers de Jacint Verdaguer, converteix el mite del Canigó en una reflexió contemporània sobre el pacifisme, la memòria i la identitat. El cavaller Gentil decideix abandonar l’espasa i renunciar a la guerra per fer-se poeta, escollint la creació en lloc de la destrucció. En el món màgic de Flordeneu, reina de les fades, descobreix un espai on les arts i la natura conviuen en equilibri, i on la paraula esdevé eina de resistència davant l’oblit.
Però aquest univers fràgil està amenaçat. El Palau de Gel es fon, metàfora d’una natura ferida i d’un món ancestral que es desdibuixa, i les fades, convertides en éssers marginats i refugiats, lluiten per preservar la seva identitat. L’òpera posa el focus en el patiment que generen les guerres i en el perill d’anul·lar la diferència per adaptar-se a sistemes excloents, però també reivindica la força dels col·lectius que resisteixen, creen i conserven la memòria. Flordeneu és, així, una elegia a la natura i un cant a la paraula com a camí de pau i reconstrucció —un mirall poètic del nostre temps.
Més enllà de l’escenari, doncs, Flordeneu representa una manera d’entendre la cultura com a procés compartit i com a dret col·lectiu. Un projecte construït des de l’escolta, la corresponsabilitat i el compromís sostingut de professionals, escoles, entitats i creadors, demostrant que l’excel·lència artística i la participació comunitària no només són compatibles, sinó que es reforcen mútuament.
